amanta | La Habitación Roja celebra el seu 25é aniversari al Teatre Principal de València
772
post-template-default,single,single-post,postid-772,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,transparent_content,qode-theme-ver-14.2,qode-theme-bridge,disabled_footer_bottom,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive

La Habitación Roja celebra el seu 25é aniversari al Teatre Principal de València

La Habitación Roja commemorarà el seu vint-i-cinqué aniversari el dissabte 12 de desembre al Teatre Principal de València. El coliseu del carrer de les Barques acollirà una celebració que comptarà amb una escenografia i producció dissenyades per a aquesta ocasió única. A més, el grup estarà acompanyat per artistes convidats amb els que han tingut una relació especial durant la seua trajectòria. Les entrades es posaran a la venda el pròxim dimarts 13 d’octubre a través de la pàgina de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), entitat que col·labora en l’organització de l’esdeveniment.

El concert s’ha presentat aquest matí al mateix escenari en el que tindrà lloc aquesta gran festa d’aniversari. L’acte ha comptat amb la presència de Jorge Martí, cantant i compositor principal de la banda, i Pau Roca, guitarrista, així com de Marga Landete, directora adjunta de Música i Cultura Popular de l’IVC. En les seues intervencions, els membres de La Habitación Roja han destacat que el seu amor per la música ha sigut la pedra angular que ha donat forma a la seua trajectòria. Per la seua banda, Landete ha destacat la importància de la formació en el panorama musical valencià i estatal.

25 anys d’una referència ineludible del pop-rock
Amb tan sols una maqueta i després d’adjudicar-se en 1995 el Circuit Rock de l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), La Habitación Roja va començar a obrir-se pas en els escenaris valencians. El grup havia nascut uns mesos abans a l’Eliana de la mà de Jorge Martí i el bateria Jose Marco, als quals s’unirien poc després Pau Roca i el baixista Juanjo Espinosa (substituït en 2001 per Marc Greenwood).

Van debutar amb l’EP Popanrol (1997). El seu primer llarga durada, La Habitación Roja (1998), va ser publicat sota el paraigua de Grabaciones en el Mar i els va portar a tocar a l’escenari principal del FIB davant milers de persones eixe mateix any. Des de llavors el grup no ha parat de girar.

La discogràfica saragossana els va acompanyar fins a 2004 amb referències tan importants com Largometraje (1999), amb l’èxit “Crónica” en el seu repertori, Radio (2001) i 4 (2003), aquestes dues últimes amb la participació del segell Astro Discos per respondre a la creixent popularitat dels valencians. El grup va signar amb Mushroom Pillow en 2004. La seua estrena amb l’escuderia gallega va ser l’EP Para ti, on retien tribut a ParaísoLa ModeLa Dama se Esconde i Los Navajos.

Poc després, el quartet va viatjar a Chicago i es va posar a les ordres de l’enginyer d’enregistrament Steve Albini (PixiesNirvanaPJ Harvey) per a la gestació de Nuevos tiempos (2005), àlbum que es va colar en les llistes dels discos més venuts del país amb cançons com “Scandinavia”, “Nunca ganaremos el Mundial” o “El eje del mal”. Eixe treball va marcar un abans i un després en la carrera de la banda, que va repetir aventura americana i va publicar Cuando ya no quede nada en 2007. El disc Universal (2010), amb composicions com “Voy a hacerte recordar”, “La noche se vuelve a encender” i “Febrero”, va ser el prolegomen perfecte per al multipremiat Fue eléctrico (2012), amb èxits com “Ayer”, “Indestructibles” i “La segunda oportunidad”.

Abans de celebrar el seu vinté aniversari amb un recopilatori, La Habitación Roja va publicar La moneda en el aire (2014), gravat en els llegendaris estudis gal·lesos de Rockfield i distingit com a Millor Disc de Pop en els Premis de la Música Independent (MIN). Aquell mateix any, el grup va rebre la menció honorífica del Consell Valencià de Cultura en reconeixement a la seua trajectòria i per la seua aportació a la història de la música valenciana.

La seua discografia es completa amb els treballs Sagrado corazón (2016), amb les preciosistes “24 de marzo” (amb Zahara) i “Volverás a brillar” i un hit ballable com “Nuestro momento”, i Memoria (2018), finalista del Premi Ruido, el prestigiós guardó atorgat pels Periodistes Associats de Música d’Espanya. També són distingits eixe any amb el guardó en la categoria de Cultura dels premis anuals d’Onda Cero a la Comunitat Valenciana. Des de 2005, tots els seus àlbums han entrat en llocs destacats de les llistes dels discos més venuts a Espanya.

En 2019 fitxen per l’agència i segell madrileny Intromúsica, des d’on han vist la llum els singles “Quiero”, “Las canciones”, “La luz”, “El miedo abierto”, “Yo me pregunto” i “Patria”, cançó amb vocació d’himne composta durant el confinament i que posa en perspectiva el patiment de la generació de les nostres mares i l’amor incondicional que aquestes ens professen com a única bandera que ens representa.

Al llarg de tots aquests anys, La Habitación Roja ha trepitjat els escenaris de tots els racons de l’Estat i ha participat en grans esdeveniments musicals com el Festival Internacional de Benicàssim, el Barcelona Acció Musical, el BBK a Bilbao, el Low a Benidorm, el Festival Contempopránea a Alburquerque (Badajoz) i el Sonorama a Aranda de Duero (Burgos), entre d’altres. A més, han tingut l’ocasió d’actuar més d’una desena de vegades a Mèxic, país on han tocat en prestigiosos festivals com el Vive Latino, el Corona Capital o el Coordenada. Han sigut part del cartell del South By Southwest (SXSW) a Austin (Estats Units), han tocat a la mítica ciutat de Nashville i han visitat països com Xile, Argentina, Alemanya o Anglaterra.